ELS MUSULMANS

L'Islam, la nova religió predicada per Mahoma desde començaments del segle VII, s'extengué ràpidament desde la península aràbica fins a l'Indus cap a l'est i per tot el nord d'Àfrica i la península ibèrica cap a l'oest.

A començaments del segle VIII arribaren els primers sarraïns a les Pitiuses, sotmetent-les i convertint-les en tributàries seves, malgrat que no fou fins l'any 902 en què l'emir Abd Allah les annexionà formalment al Califat de Còrdoba. Ara Eivissa s'anomenava Iabissa i la seva capital Madina Iabissa. Dins de l'estructura del califat, Iabissa depenia administrativament de Maiurka (Mallorca).

Algunes visions històriques sobre aquest període, sovint deformades per una excessiva visió catòlico-cèntrica de la història, qualificaven aquesta època de parèntesi a oblidar, descrivint Eivissa com una illa dominada per un poble que calia expulsar per tal de recuperar l'autèntica identitat de l'illa.

En realitat, aquesta època fou un període de relativa pau i tranquil.litat, en què els musulmans, a diferència d'anteriors conqueridors, sí que poblaren l'illa, deixant-hi una empremta i una herència que han arribat fins als nostres dies. Molts topònims, algunes paraules que després hom adaptaria a la llengua catalana, un complexe sistema de regadiu (ses feixes) que encara s'utilitza en l'actualitat, i, naturalment, tota l'aportació genètica dels que el 1235 es quedaren a viure entre els nous ocupants.

Una mostra de la importància i prosperitat de Iabissa durant aquesta època són els diversos personatges nascuts a l'illa que adquiriren fama en el món islàmic. D'entre ells, el més famós fou possiblement el poeta Abñ Ala Idras ibn al.IamÉna, conegut com a al.Iabissi (l'eivissenc) i al.Sabini (aquell que ve de l'illa de les sabines), i que té un carrer dedicat a la ciutat actual. Hom el considera un dels escriptors més brillants en el "Llibre de les banderes dels campions", antologia de diversos poetes d'al.Andalus escrita el 1253.

LA CONQUESTA CATALANA

El mes de desembre de 1234, Jaume I concedí a Guillem de Montfrí el privilegi de conquerir les illes d'Eivissa i Formentera als sarraïns, i posseir-les en nom seu i en règim feudal sota les arts i maneres de la casa de Barcelona.

Guillem de Montgrí va unir les seves forces a les de Pere de Portugal i Nunó Sans i conqueriren les Pitiuses el dia 8 d'agost de 1235. Tal i com ho havien acordat, els tres senyors es repartiren les illes proporcionalment al nombre de soldats aportats per cadascun d'ells, és a dir mitja illa per a Guillem de Montgrí, i una quarta part respectivament per als altres dos cosenyors. La ciutat d'Eivissa es repartí casa per casa i a parts iguals.

S'iniciava així una nova era per a les illes; nova gent amb una nova religió, nous costums, nous llinatges i una nova llengua que avui en dia encara és l'autòctona: començava aquí l'Eivissa catalana.

L'EIVISSA CATALANA

Després de la conquesta la majoria dels antics pobladors àrabs foren substituïts per nous de catalans, que eren atrets a l'illa mitjançant privilegis i exempcions fiscals. Els cosenyors els feren donació de les salines, la principal indústria de la que disposaven les illes en aquells temps, crearen un nou organisme anomenat la "Universitat", una mena de consell o ajuntament que governava a la vegada Eivissa i Formentera, i els permeteren organitzar-se en milicies populars per tal de fer front al que durant molt temps seria llur principal amenaça; les incursions dels moros de la ribera sud de la Mediterrània.

Varen ser temps difícils, marcats per la por i l'angoixa dels constants atacs i les següents preses de botins i hostatges, però els illencs s'adaptaren ràpidament a aquesta nova adversitat, i es convertiren en temibles corsaris que atacaven també en terra forastera cercant botí i esclaus per poder intercanviar pels eivissencs captius a les costes africanes.

La societat d'aquesta època és la que ha determinat la gran majoria de costums, així com la personalitat, la llengua, la cultura i el paisatge de l'Eivissa que avui coneixem.