ELS ROMANS

La destrucció de Cartago per part de l'exèrcit romà comportà grans canvis en la divisió de poders a la Mediterrània. La metròpoli d'Ibsm havia desaparegut, i la ciutat hagué de convertir-se a la federació amb Roma, tot conservant d'aquesta manera la seva autonomia legislativa, econòmica i religiosa. La població continuà essent essencialment la mateixa, per la qual cosa el procés de romanització fou lent.

Amb el pas del temps l'Ebusus dels primers segles anà perdent la seva autonomia, i si a l'època de l'emperador August es convertia en Insula Augusta, en temps de Vespasià perdé tots els seus privilegis, convertint-se en el Municipium Flavium Ebusitanum.

La dominació romana suposà a Eivissa sis segles de pau i prosperitat, amb èpoques millors i d'altres de crisi, però sense sobressalts i amb l'estabilitat que dóna la pau duradora.

ELS VÀNDALS

Els vàndals eren un poble guerrer que vivia a expenses dels territoris dominats i del botí de les seves expedicions. Després del seu pas per la península Ibèrica s'establiren al nord d'Àfrica, tot fixant llur capital a Cartago, des d'on invadiren i saquejaren Roma, a part d'annexionar-se les illes de la Mediterrània occidental, entre elles les Pitiuses.

La dominació que exercí el poble vàndal comportà tot un segle de decadència i deixadesa. Els nous senyors no vingueren a ensenyar noves tècniques de cultiu ni nova tecnologia, sinó tan sols a viure a expenses de la població local, que havien sotmès mitjançant l'exèrcit i els recaptadors d'impostos, estretament vinculats al poder central vàndal.

L'IMPERI BIZANTÍ

Quan al segle VI l'emperador bizantí Justinià es proposà reconstruir l'imperi Romà, centrà els seus primers esforços en el que en aquell temps era el regne més dèbil del Mediterrani; el regne Vàndal. Amb pretextos de caire religiós l'invadí i conquerí l'any 534, illes Pitiuses incloses.

Una vegada més hom exercí una dominació bàsicament militar i econòmica, més que no pas una ocupació amb nous pobladors, però la disminució de la pressió religiosa i fiscal i la major cultura dels nouvinguts feren possible una certa recuperació econòmica i la repoblació del camp, tornant al conreu i l'explotació dels vells hàbitats púnics i romans, i reanimant així la vida interior de l'illa.

ELS VISIGOTS

Els visigots dominaren també Ebusus a finals del segle VII, després de vèncer a l'esquadra bizantina que defensava l'illa. Fou una dominació dèbil que no deixà cap empremta remarcable a Eivissa.

Com acabem de veure, en pocs segles passaren per l'illa molts i diversos pobles. No podem parlar en cap cas, però, d'una Eivissa vàndala, bizantina o visigoda, sinó de la continuació decadent de l'Ebusus romana sota la dominació d'un o un altre exèrcit, oficialment catòlica o arriana, tributaria de l'una o l'altra metròpoli. Una època sens dubte fosca en la nostra història.