LA PREHISTÒRIA

Eivissa i Formentera ja estaven habitades a començaments del segon mileni abans de Crist, tal i com ho demostren els nombrosos vestigis prehistòrics trobats a la zona. Els primers eivissencs vivien en coves o hàbitats construits amb pedres i coberts de brancam, algues i terra. Llur societat estava ben organitzada i jerarquitzada, i la seva alimentació es basava del que produïa llur rudimentària agricultura, ramaderia i pesca, així com de la recol.lecció de fruita, ous i moluscs.

De les restes trobades fins ara, la millor conservada és sens dubte el sepulcre megalític de ca na Costa, a Formentera, que es pot visitar durant tot l'any.

ELS GRECS

Els grecs ja visitaren Eivissa i Formentera el segle VIII aC, i malgrat que no hi arribaren a establir colònies estables, les batejaren amb una afortunada denomimació que encara avui perdura: illes Pitiüses, és a dir illes de pins.

ELS CARTAGINESOS

Quan els fenicis del sud de la península Ibèrica es decidiren per eixamplar llurs horitzons i fundar noves colònies i enclavaments comercials a la Mediterrània, varen fundar la ciutat d'Ibsm -l'actual Eivissa-, l'any 654 aC.

Allà hi varen trobar un turó que tanca un gran port natural, fent-lo així fàcilment defensable de l'atac enemic, i a la vegada proper a un pla fèrtil i amb aigua abundant, on hom podria conrear aliments suficients per a l'autoabastiment de la població. No gaire lluny hi havia unes grans salines, d'on s'obtindria la sal necessaria per a poder salar el peix. Era el lloc ideal per a fundar una nova colònia, que en honor al déu Bes s'anomenà Ibsm.

El nou enclavament s'organitzà en principi al voltant d'un petit port on poder fer escala, amb un incipient nucli de magatzems i dependències militars. Aviat, però, començà a tenir indústria pròpia i prosperà, fins a convertir a Ibsm en una de les ciutats més poblades de l'època comptant, a començaments del segle IV aC., amb una població de 4000 a 5000 habitants.

Políticament, en aquella època Ibsm disfrutava d'una gran autonomia envers la metròpoli, Cartago, arribant a encunyar moneda pròpia. La ciutat fou, després de la decadència cartaginesa per les guerres amb Roma, líder en comerç a la Mediterrània occidental.