LA PREHISTĎRIA

Eivissa i Formentera ja estaven habitades a comenšaments del segon mileni abans de Crist, tal i com ho demostren els nombrosos vestigis prehist˛rics trobats a la zona. Els primers eivissencs vivien en coves o hÓbitats construits amb pedres i coberts de brancam, algues i terra. Llur societat estava ben organitzada i jerarquitzada, i la seva alimentaciˇ es basava del que produ´a llur rudimentÓria agricultura, ramaderia i pesca, aixÝ com de la recol.lecciˇ de fruita, ous i moluscs.

De les restes trobades fins ara, la millor conservada Ús sens dubte el sepulcre megalÝtic de ca na Costa, a Formentera, que es pot visitar durant tot l'any.

ELS GRECS

Els grecs ja visitaren Eivissa i Formentera el segle VIII aC, i malgrat que no hi arribaren a establir col˛nies estables, les batejaren amb una afortunada denomimaciˇ que encara avui perdura: illes PitiŘses, Ús a dir illes de pins.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

ELS CARTAGINESOS

Quan els fenicis del sud de la penÝnsula IbŔrica es decidiren per eixamplar llurs horitzons i fundar noves col˛nies i enclavaments comercials a la MediterrÓnia, varen fundar la ciutat d'Ibsm -l'actual Eivissa-, l'any 654 aC.

AllÓ hi varen trobar un turˇ que tanca un gran port natural, fent-lo aixÝ fÓcilment defensable de l'atac enemic, i a la vegada proper a un pla fŔrtil i amb aigua abundant, on hom podria conrear aliments suficients per a l'autoabastiment de la poblaciˇ. No gaire lluny hi havia unes grans salines, d'on s'obtindria la sal necessaria per a poder salar el peix. Era el lloc ideal per a fundar una nova col˛nia, que en honor al dÚu Bes s'anomenÓ Ibsm.

El nou enclavament s'organitzÓ en principi al voltant d'un petit port on poder fer escala, amb un incipient nucli de magatzems i dependŔncies militars. Aviat, per˛, comenšÓ a tenir ind˙stria pr˛pia i prosperÓ, fins a convertir a Ibsm en una de les ciutats mÚs poblades de l'Ŕpoca comptant, a comenšaments del segle IV aC., amb una poblaciˇ de 4000 a 5000 habitants.

PolÝticament, en aquella Ŕpoca Ibsm disfrutava d'una gran autonomia envers la metr˛poli, Cartago, arribant a encunyar moneda pr˛pia. La ciutat fou, desprÚs de la decadŔncia cartaginesa per les guerres amb Roma, lÝder en comerš a la MediterrÓnia occidental.

Cap a Hist˛ria d┤Eivissa II

Copyright ę 2009 by United World. All Rights Reserved.